La solitud de Patrícia

"Residia a la segona planta de La Torre, un edifici modernista del Masnou reconvertit en llar d'ancians, situat a peu de platja i envoltat de jardins. /...Asseguda en un banc de fusta, entre rosers florits, llimoners, taronjers i mimoses, la meva presència era igual d'insignificant en el mon de silenci d'aquestes persones. Vaig sentir vergonya i por injustificades.
Al meu voltant, persones sense passat ni present, per sort perdudes a mig camí, vivien sense saber-ho i importaven poc o gens a ningú. A penes avui ombres d'amants o estimats, d'essers adorables o odiosos, exemplars o menyspreables. A saber... L'oblit els igualava. Tot aquest pòsit ja no val per a res, vaig pensar. Si la memòria s'ha dissolt, em vaig dir, quin sentit té la vida? /...-Senyoreta Bucana, ve la seva mare."

Extracte de "La solitud de Patrícia" de Carles Quílez, Ed. La Magrana, 2009